Premi Vanguardia de la Ciència

El premi, inspirat en l’exemple de la revista Science, que cada desembre designa un ‘Avenç de l’any’, és honorífic i premia l’avenç científic més important de l’any a Espanya.

Iniciativa de la Fundació i de La Vanguardia per donar visibilitat a la investigació d’excel·lència

Què és el Premi Vanguardia de la Ciència?

La Fundació Catalunya La Pedrera col·labora amb el Premi Vanguardia de la Ciència seguint amb l’aposta per la promoció científica per a assolir i fomentar l’excel·lència en l'àmbit de la recerca. El premi, que s’atorga des del 2010, està inspirat en l’exemple de la revista 'Science', que cada desembre designa un ‘Avenç de l’any’. El guardó és honorífic i vol donar visibilitat a algunes investigacions realitzades a Espanya.

El premi s'atorga a partir d'un vot ponderat entre les opinions dels lectors de La Vanguàrdia, que poden votar les investigacions finalistes i que es valoren en un 50%; i les del comitè científic assessor de prestigi, que escull entre els projectes de recerca que s’hi presenten i que es valora en un altre 50%. Aquest premi és fruit de la col·laboració entre el Grup Godó i la Fundació.

MÉS INFORMACIÓ

Les vuit investigacions finalistes

Un planeta gegant d'origen insòlit

Juan Carlos Morales (Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC))

A 31 anys llum de la Terra hi ha un món impossible, almenys segons la teoria convencional. Fins ara, els astrònoms pensaven que al costat d'estrelles petites només podien néixer planetes petits. No obstant això, un estel diminut, anomenat GJ 3512, ha resultat tenir com a company a un gegant gasós. Es tracta d'una parella extremadament inusual, ja que GJ 3512 és una nana vermella, el tipus d'estrella més petit que es coneix -té una massa vuit vegades més petita que el Sol- mentre que el seu planeta té com a mínim la meitat de la massa de Júpiter. Ho ha descobert un equip internacional de més de 180 astrònoms, liderat per Morales, gràcies a observacions de l'espectrògraf Carmenes, situat a l'Observatori de Calar Alto, a la província d'Almeria. La teoria mai hauria predit la seva existència, i cap dels models convencionals encaixa amb el desproporcionat duo. La troballa ha impulsat a la comunitat astronòmica a explorar noves teories més enllà de les consolidades per comprendre millor com neixen els planetes.

LLegeix i vota l'article a La Vanguàrdia

Una nova estratègia contra l'alzheimer

Valentín Fuster, Marta Cortés-Canteli (Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares)

Quan Alois Alzheimer va descriure la malaltia que porta el seu nom fa més d'un segle, va proposar que el seu origen era vascular. Les investigacions que van seguir es van centrar exclusivament en el cervell, on es produïen les alteracions patològiques, i van aparcar la idea d'Alzheimer. No obstant això, des de fa deu anys el cardiòleg Valentí Fuster investiga si realment el sistema cardiovascular podria estar implicat en la malaltia. Unint forces amb Cortés Canteli, que estudia com la coagulació sanguínia està alterada en els pacients d'alzheimer, ha demostrat en ratolins que un anticoagulant frena la progressió de la malaltia. Tractar els animals malalts amb dabigatran -un fàrmac àmpliament utilitzat per pacients amb certs tipus de patologies cardiovasculars- des de les primeres fases de la malaltia millora la circulació cerebral i mitiga la pèrdua de memòria. A més, redueix la inflamació i les alteracions de el cervell associades a la malaltia. L'equip està plantejant iniciar assajos clínics amb anticoagulants en persones en els propers anys.

LLegeix i vota l'article a La Vanguàrdia

Els telòmers regulen la longevitat de les espècies

María Blasco (Centro Nacional de Investigaciones Oncológicas)

Per què unes espècies animals viuen tot just uns dies i unes altres, més de cent anys? Segons una teoria àmpliament acceptada, el cicle de vida de cada espècie està lligat a les seves estratègies de reproducció: a unes espècies tenen prou pocs dies per tenir descendència fèrtil i altres, com els humans, necessitem més temps. Però aquesta explicació no respon a la pregunta fonamental: com ho fa la naturalesa per regular la longevitat dels animals? A la recerca d'una resposta, Maria Blasco i el seu equip de l'CNIO s'han centrat en els telòmers, les seqüències d'ADN situades als extrems dels cromosomes. En estudis anteriors, Blasco ha observat que, quan una persona envelleix, els seus telòmers s'escurcen. Ara ha ampliat el focus per comprendre què passa, no a nivell individual, sinó a nivell d'espècie. Ha analitzat telòmers d'animals de nou espècies d'aus i mamífers de diferents edats. Els seus resultats demostren que la velocitat a la qual s'escurcen els telòmers -però no la seva longitud inicialment reflecteix la longevitat de cada espècie. "Hem trobat un patró universal que explica la durada de la vida de les espècies", declara Blasco.

Llegeix i vota l'article a La Vanguardia

Noves propietats insospitades de l'grafè

Dmitri Efetov, Xiaobo Lu (Institut de Ciències Fotòniques)

Efetov va passar el seu doctorat intentant convertir el grafè, un material excepcional per la seva estructura bidimensional, en un superconductor. Després d'anys de proves fallides, va haver de donar-se per vençut i va abandonar l'objectiu. No obstant això, en 2018, que va ser el seu director de tesi, Pablo Jarillo, al MIT, va tenir èxit a la fi: quan va acoblar dues capes de grafè desplaçades en un angle precís de 1,1 graus, el material es va tornar superconductor. Meravellat, Efetov decidir comprovar-ho per si mateix, però la prova no va quedar aquí. La perícia de Lu va donar lloc a un grafè d'angle màgic amb una qualitat molt més gran, que va sorprendre als físics amb un ventall de noves propietats que cap altre material exhibeix alhora. El dispositiu funciona com superconductor a temperatures més altes del que és habitual, el que constitueix un pas endavant per assolir el somni de crear superconductors que es puguin aplicar a la xarxa elèctrica, i presenta propietats quàntiques totalment inesperades. L'avanç ha obert un nou territori en física, encara molt poc comprès, i té el potencial per a múltiples aplicacions en electrònica, computació i sensors.

Llegeix i vota l'article a La Vanguardia

Un virus per tractar un càncer infantil

Ángel Montero Carcaboso (Hospital Sant Joan de Déu)

El retinoblastoma és un tipus de càncer infantil que afecta la retina, la membrana de l'ull on es troben les cèl·lules que ens permeten veure. Se sol produir en nens de menys de tres anys i resulta devastador en països en vies de desenvolupament. Quan existeixen els mitjans, la quimioteràpia i la radioteràpia permeten curar-lo sense complicacions en la majoria dels casos. Tot i així, entre un 20% i un 30% dels tumors es tornen resistents a el tractament. Quan això passa, l'única forma d'evitar que el càncer envaeixi altres òrgans, el que pot resultar mortal, és extirpar l'ull als petits. A la recerca d'una alternativa, l'equip liderat per Montero Carcaboso ha dissenyat un virus per atacar cèl·lules tumorals i l'ha aplicat a el tractament de l'retinoblastoma. En estudis amb animals i en un assaig clínic preliminar, els investigadors han demostrat que el virus és segur, ja que no afecta les cèl·lules sanes de la retina, i que té activitat antitumoral. La teràpia va ajudar a un dels pacients a conservar l'ull, el que li va permetre provar altres tractaments després de l'assaig.

Llegeix i vota l'article a La Vanguardia

Com llegir l'activitat oculta de el cervell

Anton Guimerà-Brunet (Institut de Microelectrònica de Barcelona-CNM-CSIC/ CIBER), Jose Garrido (Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia/ Icrea)

Una part de l'activitat elèctrica del cervell es produeix en forma d'impulsos molt lents que els elèctrodes no poden detectar. Aquests corrents de baixa freqüència participen en la modulació de senyals que requereixen coordinar diferents àrees de cervell, com passa durant el son, i estan implicades en patologies com l'epilèpsia, la migranya o el dany cerebral. Guimerà-Brunet i Garrido han trobat una manera de detectar aquesta activitat oculta. Han desenvolupat uns implants que contenen grafè, un material flexible, compatible amb l'organisme i molt estable, que permeten mesurar els camps elèctrics de el cervell amb més sensibilitat que els mètodes convencionals. A l'posar-los a prova en experiments amb animals, van detectar la elusiva activitat de molt baixa freqüència d'una manera que escapa a tecnologia actual, cosa que no havien esperat. L'equip està treballant per traslladar a la pràctica clínica els seus dispositius, que podrien millorar el diagnòstic de l'epilèpsia. En paral·lel, els estan començant a utilitzar com a eina de recerca per comprendre millor aquesta i altres malalties i desenvolupar noves teràpies.

Llegeix i vota l'article a La Vanguardia

El turbulent origen de la Via Làctia

Carme Gallart, Tomás Ruiz Lara (Instituto de Astrofísica de Canarias)

En els seus turbulents albors, la nostra galàxia va absorbir a una altra més petita, anomenada Gaia-Encélado. Un grup d'astrònoms, liderats per Gallart, ha completat el trencaclosques sobre aquesta col·lisió, que va canviar la forma i la composició de la Via Làctia, en determinar quan va passar. Gràcies a les dades de la missió Gaia, d'una precisió sense precedents, els investigadors han desxifrat les edats i la composició de més de mig milió d'estrelles al voltant de el Sol, en part procedents de la Via Làctia primigènia i en part de Gaia-Encélado . Els resultats mostren que en les dues galàxies van començar a néixer estrelles a la vegada, fa al voltant de 13.500 milions d'anys -en l'època en què es va iniciar la formació estel·lar en l'Univers-, i que van continuar formant-se a un ritme similar fins fa 10.000 milions d'anys, moment en què els investigadors conclouen que va tenir lloc la fusió. La col·lisió de el gas dels dos objectes avivar la formació d'estrelles en la Via Làctia fins fa 6.000 milions d'anys. L'anàlisi de les edats de múltiples estrelles constitueix una innovació que aporta una visió més general sobre la història de la nostra galàxia.

Llegeix i vota l'article a La Vanguardia

En el cervell adult neixen neurones tota la vida

María Llorens-Martín (Centro de Biología Molecular Severo Ochoa (CSIC-UAM))

La majoria de neurones del nostre cervell ja les teníem poc després de néixer. No obstant això, a la regió de l'hipocamp, clau per la seva implicació en la memòria i la regulació de l'estat d'ànim, es generen noves neurones durant tota la vida. Així ho ha demostrat el treball de Llorens-Martín, que ha aclarit la qüestió després de més de dues dècades de controvèrsia. Fins ara, hi havia proves contradictòries que en el cervell humà naixessin neurones tota la vida, un procés anomenat neurogènesi. Llorens-Martín i el seu equip van analitzar amb molt de compte les mostres de cervells de donants i van demostrar que la tècnica que s'utilitza per preservar el teixit esborra el senyal que identifica les neurones immadures, el que explica que altres grups no aconseguissin detectar-les. A més, van comprovar que la neurogènesi en l'hipocamp disminueix amb l'edat i cau dràsticament en les primeres fases de l'alzheimer, el que indica que podria estar implicada en aquesta patologia. El descobriment pot obrir la porta a investigar noves estratègies terapèutiques i de diagnòstic de l'Alzheimer.

Llegeix i vota l'article a La Vanguardia