Gestió forestal
Els boscos produeixen molts beneficis directes (fusta, fruits, llenya, caça). I de manera indirecta també són profitosos ja que actuen com a moduladors del cicle hidrològic. Així, eviten l’erosió, contribueixen a mantenir estable la composició atmosfèrica i són refugi de biodiversitat.
És important conèixer i gestionar bé els boscos per adaptar-los a un clima canviant i garantir el seu futur
Avui els boscos catalans es troben en expansió. A causa del progressiu abandó de la seva explotació, que no ofereix la rendibilitat del passat, han envaït antics conreus i recobert vessants pasturats fins fa poc. Això s’ha traduït en l’aparició d’immenses masses boscoses contínues, de les quals gairebé no es té cura, que generen una alta càrrega combustible.
A més, en els darrers temps, els boscos s’han convertit en apreciats espais de lleure on tothom té accés. És important, doncs, conèixer i gestionar bé els boscos per prevenir desastres potencials i obtenir-ne el màxim profit.
Als Pirineus, concretament al Pallars Sobirà, hi ha alguns boscos que no han estat talats des de fa més de cent anys. A fi de garantir la pervivència d’aquests «boscos vells», la Fundació crea progressivament fins a 25 reserves forestals. Cadascuna de les reserves, que sumen un total de 141,80 ha, repartides entre els termes municipals d’Alins, Esterri de Cardós, Farrera, Llavorsí i Vall de Cardós, es va acordar per un termini de temps diferent, de 20 a 40 anys.
Es tracta d’antics boscos subalpins de pi roig, pi negre i avet, que han estat poc o gens explotats per la fusta i on es poden trobar exemplars de fins a 300 anys (!) i dimensions monumentals. Són, a més, l’hàbitat d’espècies amenaçades i escasses com ara el gall fer, el mussol pirinenc o el picot negre, i una gran part d’aquests resguards de vida forma part del Parc Natural de l’Alt Pirineu.
A la Vall d’en Bas, la Fundació gestiona una part de la finca Fontanils, en concret 132 hectàrees. En aquesta finca es constitueix una reserva forestal de 4,5 hectàrees destinada a conservar el bosc madur, deixant-lo a l’evolució natural.
El fet que no s’hagi extret fusta durant quasi dos segles fa que actualment Fontanils mantingui una diversitat i un funcionament ecològic molt semblants als d’un bosc madur i sense alteracions ni aprofitaments per part dels humans.
Iniciativa que vol recuperar els boscos de roures i alzines en les zones forestals del clima mediterrani i submediterrani de Catalunya, per a la prevenció d’incendis, la gestió i la millora paisatgística i ambiental.
Entre les actuacions, cal destacar la plantació de 100 roures i alzines per formar una devesa a Cal Cuques, dins l’àrea de Manresa.
Una devesa és una zona amb vegetació arbòria poc densa destinada principalment al pasturatge. Les de roures i alzines són interessants perquè aquests arbres fan glans que són molt nutritives. Per altra banda, al pla de Bages, zona on dominen les pinedes, una devesa de roures i alzines augmenta la biodiversitat i el valor paisatgístic i recreatiu de la zona, alhora que pot actuar de tallafoc gràcies a que és molt menys inflamable que les pinedes.
A la zona de l’ermita de Santa Pelaia, 850 plançons de pinassa i 150 plançons d’arbres fruiters, que es van obtenir d’un viver proper a la zona de repoblació a fi de garantir-ne la correcta aclimatació.
Al 2008 la Fundació organitza conjuntament amb Catalunya Ràdio una plantada lúdica i popular de 35 boscos a 35 indrets de Catalunya. Hi van haver més de 40.000 participants, més de 1000 voluntaris, es van reforestar 70ha de terreny.
Aquesta plantada es va realitzar en el marc de la campanya Mil milions d’arbres, promoguda per les Nacions Unides.
És una iniciativa on la Fundació, amb la col·laboració de BOSCAT i l’associació de propietaris forestals Tres Castells, planta 10.000 plançons en una zona desforestada per un incendi el 2005 al terme municipal de Balsareny (Bages).
En concret, s'actua a les finques el Serrat del Maurici, ocupant un total de 10 hectàrees. Aproximadament un 10% dels arbres es van plantar utilitzant el Waterboxx, un innovador sistema que permet proveir d’aigua el plançó durant els primers dos anys de plantació.
Vorejant el riu Llobregat, hi ha un itinerari d’uns 800 metres molt freqüentat pel passeig i el gaudi dels veïns dels voltants. Part d'aquest camí ha estat repoblat amb arbres (pollancres, salzes, oms i roures martinencs) i arbustos (saücs, sanguinyols, marfulls i aladerns) constituint un bosc de ribera que afavoreix la biodiversitat de la zona. Amb aquesta acció, on van participar prop de 300 persones, es van replantar uns 400 exemplars de les espècies mencionades.
